miércoles, 25 de mayo de 2011

Reflexions sobre les commemoracions històriques i l’ús social de la història

“Les commemoracions són una manifestació de la memòria, més que de la història”*. I història i memòria no tenen res a veure. Per tant, les commemoracions no són una forma de fer història, ni tant sols una aproximació a la història.  La història busca una aproximació crítica i real als fets que estudia, intentant tenir en compte tots els factors possibles. No busca recordar uns fets, sinó arribar a la màxima veritat d’allò que va succeir. La memòria , en canvi, va de la mà de l’oblit. Fer memòria, conservar el record, suposa l’eliminació i/o oblit de tot allò que no és recordat. Així, les commemoracions són una manera de fer memòria, però també són una manera de crear oblit. Per tant, vull reivindicar des del principi que no som els historiadors els que hem de decidir sobre el que cal fer memòria i el que cal commemorar. Tal i com afirma Pierre Nora “l’histoire propose, mais le présent dispose”*. Ara bé, com a individus immersos en la societat cal tenir una visió crítica sobre el fenomen de les commemoracions, sobre, tal i com afirma Étienne François, la frénésie commémorative*.
Em sembla molt adient la reflexió que Tzvetan Todorov porta a terme en el seu article “La memòria amenazada”^. Todorov reflexiona si, en el cas de França, les commemoracions són degudes a que la nació ha arribat a un punt de llibertat i de pau amb tot el seu passat o si cal interpretar les commemoracions com un esforç abismal per a reafirmar el present gràcies al seu passat. Sigui quin sigui l’origen, queda palès a la realitat quotidiana que les commemoracions estan a l’ordre del dia en tota Europa, fins al punt que Todorov parla de “l’abús de la memòria”.  Una altre fet a tenir en compte en els actes oficials per difondre la memòria és el fet que, l’escollir sobre que fer memòria, porta implícita la selecció. En aquest procés es segueixen uns criteris de selecció que, conscients o no, marcaran una certa explicació i visió del passat. Per exemple, el fet de commemorar el bàndol d’una guerra i l’altre no, donarà una visió concreta del conflicte. Tal i com s’afirma en el text (*), una commemoració no existeix per ella mateixa, sinó que és el resultat d’una opció o d’un conjunt d’elles que, conscient o inconscientment, serà una representació d’afirmació d’identitat. Al llarg de la història i al llarg de les societats actuals, aquestes representacions varien segons els contextos. I és així perquè els actes de memòria oficials (o l’absència d’ells) estan al servei polític. Això fa que, el que en inici està pensat per englobar i donar identitat a tota una societat, acabi essent centre de tensions i de conflictes perquè tota la societat és conscient de que la selecció de la memòria oficial acaba amb l’oblit i per això hi ha una lluita constant entorn la memòria històrica.
Tal i com diu el text (*), la memòria necessita uns punts de referència concrets per subsistir i per renovar la seva presència cíclicament. Però cal tenir en compte que la memòria oficial és una font pedagògica per les generacions futures. No serveix una commemoració que el que busqui sigui justificar el present utilitzant el passat. Les commemoracions han de respondre a un interès de difusió històrica que serveixi a la ciutadania per a una reflexió sobre el passat que pugui connectar amb el present. És a dir, han de tenir una funció social que porti a reflexionar, amb un peu en el passat,  sobre el present i el futur.  Tot i això, és molt complicat que les commemoracions històriques no arraconin cap sector perquè l’objectivitat total no existeix, com tampoc existeix un ideal de veritat, sinó molts.



* Bernard Cottret et Lauric Henneton, “La commémoration, entre mémoire prescrite et mémoire proscrite”, dins Bernard Cottret et Lauric Henneton (dir.), Du bon usage des commémorations, Presses universitaires de Rennes, 2010, pp.8-9 i 14-15
^ Tzvetan Todorov, “La memoria amenazada”, www.cholonautas.edu , Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales.


No hay comentarios:

Publicar un comentario