La biografia escollida repassa els principals aconteixements polítics de la vida de Clara Campoamor (1888-1972), membre del comitè que va preparar el text constitucional de la República i diputada a les Corts Generals. La biografia s’inicia situant el context en el que neix el personatge i fent un recorregut breu per l’entrellat de successos i accions que acabaran formant la seva mentalitat i el seu pla d’acció i que culminaran amb l’aprovació del vot femení a les Corts gràcies a la seva aportació al debat. Aquesta lluita pel dret de vot femení farà que la carrera política de Clara Campoamor s’enfonsi a causa del rebuig que aixecà en la classe política de tots els colors, però sorprenentment, sobretot dels sectors republicans més radicals als que ella pertanyia.
La biografia està enfocada bàsicament a la lluita que Clara Campoamor portà a terme a favor de les dones en l’espai polític. No apareixen gairebé gens aspectes de la seva vida personal i es centra en les seves accions polítiques, sobretot feministes, i en com el personatge les viu en la seva posició de dona. Així, la biografia està enfocada en la lluita que Campoamor va portar a terme a favor dels drets de la dona. Per tant, és una biografia política, però sobretot feminista.
La societat està formada per individus i aquests individus interactuen en societat. Així, qualsevol canvi que s’esdevingui en el si de la societat és impulsat, viscut, frenat, interpretat, explicat, analitzat… pels individus que la conformen. És per això que el lligam individu - societat és indissoluble. Aquest fet fa que les biografies, tal i com diu Isabel Burdiel, hagin de tractar la “inacabable tension entre individuo y sociedad”. Aquesta “tensió” és un dels problemes biogràfics. És erroni pensar que un personatge pot representar totalment una societat o un temps concret i per tant concloure que un individu pot explicar per si sol una societat o un procés històric. Ara bé, això no vol dir que l’individu no sigui important per explicar un fet històric ja que, ell és el subjecte històric que interactua en societat. En paraules de Isabel Burdiel, “no puede contarse una historia creíble sin presentar personajes”^. Igualment, una biografia no pot explicar la vida d’una persona independentment del context en el que viu. No es pot deslligar l’individu de la societat perquè aquesta és l’escenari on el subjecte històric actua i determina les seves accions. L’individu és lliure però està condicionat pel seu entorn, per la societat que ell mateix conforme. Així, en un biografia hi té una part important el context perquè actua en el subjecte històric com a condicionant social. Les accions de tots els homes es poden i s’han d’explicar dins una determinada societat, sigui quina sigui les relacions que hi guarden. Des d’aquesta perspectiva sembla impossible interpretar la vida de qualsevol home sense tenir en compte la societat en que viu però també ho és interpretar i analitzar la societat obviant el subjecte històric: l’home. En la biografia de Clara Campoamor es presenta clarament la idea de condicionant social. El relat comença amb el capítol “La españa de finales del siglo XIX” on es crea el context en que neix Campoamor i després situa el seu barri i a la seva família. Aquesta inici ja crea un context que intenta explicar perquè la biografiada és qui és i com forjarà la seva mentalitat:
“A pesar de que Clara fue a la escuela con entusiasmo, tuvo que interrumpir bruscamente su formación, tras la temprana muerte de su padre, para trabajar y llevar dinero a su casa. Así a los 13 años se inició en el oficio de la costura y trabajó como modista (…) Este oficio daba trabajo a las chicas que tenían auténtica necesidad por el que cobraban un salario muy bajo además de soportar jornadas interminables. A principios del siglo XX, con estas mujeres, las “obreras de la aguja”, comienza a despertarse una conciencia de clase que las lleva a formar un sindicato.” *
Crec que aquest text reflexa la importància del condicionament social en el personatge i així ho vol transmetre l’autora de la biografia. Aquí es fa palesa la relació entre individu i societat: la societat ajuda a explicar la figura de Campoamor i al mateix temps en el personatge, en la individualitat, s’hi pot reconèixer un escenari i un temps determinat.
Al darrere de tot document, acció, procés històric… hi ha una intenció. La intenció és inseparable de l’ésser humà i es present en tot el que fa. És per això que un historiador no pot obviar la biografia perquè no es pot fer història sense els homes, ja que no es poden separar els processos històrics dels homes, i per tant, de la intenció inherent a tot èsser humà. La història feta fixant-se només en les estructures i deixant de banda l’home serà una història simple perquè no tindrà en compte el subjecte històric que és el que actua dins aquestes estructures sempre mogut per intencions. Per tant, desprestigiar la biografia seria arraconar l’home i la seva intenció. Ara bé, el significat que cadascú dóna a una intenció depèn d’una interpretació de la realitat que l’envolta. Clara Campoamor té una intenció que a la obra ve marcada per la seva experiència i per la seva identitat femenina. Ella viu en una societat, en fa una interpretació des de la seva experiència i la seva identitat i aquesta interpretació determinarà la seva intenció. Aquesta intenció, creada per una consciència de com és la seva realitat, és necessària per explicar la seva vida però també per explicar el moment i l’escenari en el que Clara Campoamor va viure. Així, la intenció que una persona dóna a la seva vida és un fet interpretatiu i per tant, difícil d’analitzar. Per això Burdiel afirma que “los historiadores no podemos sortear la biografia a menos que consideremos posible leer un documento e interpretarlo sin referencia a una intención y, por lo tanto, a un sujeto que actúa y a un contexto de acción”^. Aquesta perspectiva de la intenció de l’home podria concloure amb la idea de que el més científic seria arraconar la subjectivitat que l’home infereix en la història però el que faria és simplificar-la. Identitat, experiència i intenció són nocions necessàries per interpretar els processos històrics perquè van lligades al subjecte històric protagonista dels canvis. Aquestes nocions són les que explicaran i ajudaran a interpretar els diferents escenaris i les actuacions dels homes. Entendre el significat que els homes donen a la seva realitat és essencial per intepretar les seves accions i els canvis que es produiran en el si d’una societat.
“(…)Contaba entonces con 35 años (…) El 19 de diciembre de 1924 obtuvo la Licenciatura de Derecho por la Universidad Central de Madrid, aunque antes había estudiado en la Universidad de Oviedo y en la de Murcia, como alumna no oficial. Fue un largo recorrido profesional y vital que formó el carácter y la mentalidad de una mujer que empezó como modistilla y acabó tomando parte activa en la vida política española como feminista comprometida con los problemas de la mujeres.” *
Aquest és un fragment de text en que crec que es reflexa “el exceso de sentido y de coherencia asociado a la narración de una vida individual”^. Al llarg de l’obra es mostra una successió cronològica enllaçada que, a partir de la seva superposició, acabarà produint el personatge biografiat. Clara Campoamor es presenta com un personatge amb una vida coherent que l’ha portat a participar activament en la política de la República. El seu passat d’orígen humil i el seu esforç per estudiar i millorar són la “trayectoria global”^ que l’han portat fins a aconseguir el vot femení. Des del meu punt de vista, aquesta biografia compleix les regles bàsiques de la biografia clàssica anomenades per Burdiel: una vida individual com allò únic rellevant (ella amb tots els seus esforços presentats a la biografia aconsegueix el vot femení), la successió cronològica com a font d’explicació (una superposició de fets i experiències al llarg del temps del personatge porten a aconseguir el vot femení) i la centralitat del subjecte en l’explicació i la organització del relat (la biografiada, amb la seva vida coherent i perfectament entrellaçada, organitza el relat). La biografia de Clara Campoamor exclou tot allò innecessari i crea un relat en el que finalment, mitjançant una trajectòria global en que tot guarda relació, aconseguirà la intenció que es presenta com el significat de la vida de la biografiada. Tot aquest trajecte dona sentit a la seva vida i així ho transmet la biografia.
Clara Campoamor va ser un dels pilars visibles de tot el moviment feminista que es va donar a Espanya ja des dels inicis del segle XX. És un personatge clau del procés històric que portarà al reconeixement del vot femení ja que, va ser una de les poques dones que va poder tenir veu a les corts. Mitjançant la biografia de Clara Campoamor s’explica aquest procés i l’intens debat que es va produir en la societat. Així, la biografia individual es mostra com a representació d’un fet històric, d’un fet que canvià la societat i per tant, d’un fet col·lectiu. La vida de Clara Campoamor es presenta com a representativa de totes aquelles dones que es van mostrar preparades per a portar a terme una lluita pels seus drets. Ella n’és la màxima expressió perquè des d’un origen humil va arribar a poder defensar les seves idees a les Corts. La vida de Campoamor sí té un valor històric en sí mateixa, ella va participar activament en el context que relata la obra, ara bé, a més, la biografia es presenta com una representació de la dimensió col·lectiva del feminisme viscut en el seu escenari i el seu temps. La biografia de Campoamor presenta un context en el que es desenvolupa la seva vida i en el que ella actua:
“(…) En esto coincidia con un número considerable de compañeras que, al igual que Clara, sentían la urgencia de reunirse y crear asociaciones que canalizaran sus reivindicaciones a través de una actuación política conjunta. Se trataba de un nutrido grupo de mujeres provinentes de la alta y media burgesía, con una preparación cultural y profesional muy cualificada (…)”.*
“En los años veinte del pasado siglo se produjo en nuestro paí una eclosión del movimiento feminista que abarcaba múltiples tendencias. Clara Campoamor se incluye en una corriente que entronca con lo que podemos calificaar como el feminismo más progresista, laico e independiente de partidos políticos, existieron otras formas de feminismo que estaban más próximas a posturas conservadoras (…)”. *
Des de la meva perspectiva, el que ha de fer un biografia és explicar com el biografiat interpreta la seva realitat i com es mou en ella. Com ja he dit, aquesta interpretació està formada des d’unes identitats i unes experiències complexes i entrellaçades que donen a cada individu una noció de sí mateix en la realitat en que viu. Cada individu està format per múltiples identitats i experiències i aquestes seran les que donaran complexitat i flexibilitat a la biografia. Tal i com afirmà Bernard Guenée, “una biografia permitía lanzar una primera mirada sobre la sofocante complejidad de las cosas”^. És des de la perspectiva d’un subjecte històric des de la que podrem observar la verdadera complexitat i multiplicitat d’un procés històric o d’un context concret. Seria lògic pensar, per tant, que no existeixen les vides coherents on un personatge amb una identitat concreta està destinat a aconseguir X i que, aquest recorregut, és el significat de la seva vida. Això seria presentar un subjecte fals, on s’obviaria la dicotomia que conforma el subjecte històric a través de les seves diferents identitats. Tal i com afirma Burdiel, aquest tipus de biografia “Preside también el deseo de dotar de sentido a la propia vida en una búsqueda de coherencia y de unidad que no es solo engañoso, sino una suerte de redención que tiene efectos simbólicos y sociales prácticos”^. La biografia de Clara Campoamor, que m’ha servit per analitzar les polèmiques entorn les biografies, és bastant breu i presenta un personatge que va forjant la seva mentalitat al llarg de la seva experiència vital. El personatge sembla tenir una vida coherent forjada al voltant de la seva identitat femenina que preval per sobre de qualsevol. És aquesta identitat la que argumenta i dona coherència al relat de la seva vida en aquesta biografia que es mou, tant sols, en l’esfera política i que probablement per això presenta un personatge tant simple i lliure de dicotomies.
* Fragments extrets de Pilar Díaz Sánchez, Clara Campoamor (1888-1972), dins Biblioteca de Mujeres, Ediciones del Orto 2006.
^ Fragments extrets de Isabel Burdiel, “La dama de Blanco. Notas sobre la biografia histórica”, dins Liberales, agitadores y conspiradores. Biografias heterodoxas del siglo XIX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario