Avaluació inicial

Tal i com afirma el text de Josep M. Salrach l’historiador ha d’intentar ser objectiu en el seu estudi. El problema d’aquesta objectivitat és que els homes i les dones no són éssers objectius sinó que porten inherent un cert grau de subjectivitat en tot el que fan. Salrach assumeix aquesta subjectivitat present en tota acció humana i argumenta que cal basar-la en un coneixement del subjecte històric: l’home. Així, Salrach, assumeix un cert grau de subjectivitat però basada en el passat, basada en una perspectiva històrica del subjecte de la història. Aquesta és la idea que expressa Salrach. Per rebatre aquesta argumentació es podria dir que tot i que l’home és un ésser subjectiu sotmès a passions l’estudi de la història no ho ha de ser, ha de seguir el mètode científic. La història ha de seguir una metodologia que garanteixi la seva objectivitat i que no estigui basada en les passions dels homes. Així, l’objecte de la història és subjectiu però la història no ho ha de ser.

Eduardo Manzano argumenta que per poder pensar i estudiar el passat cal estar-ne totalment deslligat. És una argumentació complexa: per pensar històricament cal desvincular-se del lligam amb els homes del passat i les seves accions. No hem d’identificar el present i a nosaltres mateixos amb els homes i dones del passat, sinó que cal poder analitzar les seves accions sense lligar-les amb el present, sense fer que el present es converteixi en un esclau del passat. El problema és que el present és un continu resultat d’una sèrie d’accions passades i aquest és un dels objectius de la història: explicar i analitzar els processos de canvi que porten fins a un lloc determinat. Pensar històricament implica un lligam amb el passat, però no ha de ser un lligam emocional o identificatiu, sinó un lligam històric que serveixi per analitzar els processos de canvi.

La documentació és la base de la història i tot el que podem arribar a conèixer mitjançant aquesta és una aproximació plausible a la realitat. Aquesta és l’argumentació d’Enric Ucelay-Da Cal. Afirma que la història és una construcció especulativa basada en la documentació. La paraula especulació deixa la cientificitat en un últim pla. És cert que el coneixement històric està basat en una sèrie de documentació de tot tipus i que aquesta no permet arribar a un coneixement total i irrebatible. Però que el coneixement no sigui irrefutable no significa que sigui merament especulatiu. Al llarg de la seva  trajectòria la història s’ha dotat d’una metodologia que garanteix la cientificitat que ha de tenir un treball d’investigació i que fa que aquestes “construccions especulatives” estiguin ben fonamentades des d’un punt de vista de recerca científic.